ISABEL MARIA PALOU AMER

miércoles, 20 de julio de 2011

VASALISAS EN ARIANY

Este próximo sábado 30 de julio
FIRA NOCTURNA D'ARIANY
Tendremos un puesto de venta de VASALISAS
para ver más sobre ellas, podéis visitar
http://www.vasalisas.blogspot.com/
por Mayo Rodríguez y Nissae

¡OS ESPERAMOS!






CURVAS

EXPOSICIÓN y PERFORMANCE SENSUAL

por MAYO RODRÍGUEZ y NISSAE

Del 11 de febrero al 11 de marzo de 2011
Boutique Sensual La Maleta Roja



Vasalisas con sus sugerentes trajes nuevos


Barbies sexxxxxxies, por Nissae

Bratz Sado, por Nissae

Fotos Dorado, por Pili Polo, Rafel Moreno y Nissae


Les Mames, por Mayo Rodríguez

 

Boutique Sensual La Maleta Roja



VIOLENCIA



VIOLENCIA

La mujer-tigre camina por las calles de Nueva York. La luz de la luna llena, pálida, cae sobre su pelo brillante mostrando las amplias rayas negras. Con pasos lentos pero seguros recorre la ciudad. Sus garras, inmensas, fuertes, pisan el suelo mojado por la lluvia reciente.
Cada vez que avanza, sus poderosas extremidades responden, creando una suave cadencia de movimientos que se extienden por todo su cuerpo y llegan a los hombros y a las caderas, haciéndolas subir y bajar acompasadamente. Con elegancia felina sigue su camino.
No muy lejos, los pobres mortales continúan con sus vidas grises sin sospechar que la bestia se mueve cerca de ellos con sed de sangre nueva y fresca. Todo forma parte del juego: la seducción, la violencia, la muerte.
Silenciosamente, se esconde entre los matorrales de Central Park. Con cuidado de no ser vista y ralentizando la respiración para no ser oída, esperará a su víctima de esta noche. Tal vez un estudiante despistado, joven y caliente, o el ejecutivo opulento, engordado por su dinero y sus ansias de poder.
Una vez más saltará y la atrapará, y después de jugar un rato, clavará sus afilados dientes en el cuello, rompiendo los huesos y ahogando la respiración. El corazón se parará y los ojos quedarán en blanco sin mirar a ningún lugar mientras ella disfruta de su cena.

VIOLÈNCIA
La dona-tigre camina pels carrers de Nova York. La llum de la lluna plena, pàl·lida, cau damunt del seu pèl lluent mostrant les amples ratlles negres. Amb passes lentes però segures recorre la ciutat. Les seves urpes, immenses, fortes, trepitgen el terra banyat per la pluja recent.
Cada vegada que avança, les seves poderoses extremitats responen, creant una suau cadència de moviments que s’extenen per tot el seu cos i arriben a les espatlles i a les caderes, fent-les pujar i baixar acompassadament. Amb elegància felina segueix el seu camí.
No gaire lluny, els pobres mortals continuen amb les seves vides grises sense sospitar que la bèstia es mou a prop d’ells amb set de sang nova i fresca. Tot forma part del joc: la seducció, la violència, la mort.
Silenciosament, s’amaga entre les mates de Central Park. Amb molta cura de no ser vista i returant la respiració per no ser sentida, esperarà la seva víctima de la nit. Tal vegada un estudiant despistat, jove i calent, o l’executiu opulent, engreixat pels seus diners i les seves ànsies de poder.
Una vegada més saltarà i l’atraparà, i després de jugar-hi una estona, clavarà les seves afilades dents al seu coll, rompent tots els ossos i ofegant la seva respiració. El cor s’aturarà i els ulls quedaran en blanc sense mirar enlloc mentres ella gaudeix del seu sopar.

sábado, 29 de enero de 2011



M’ACARONES

M’acarones i els teus dits
Me fan estremir la pell.
Com l’amant que espera,
Eternament,
Pacientment,
Què m’importen les hores,
Els dies, les nits,
Si et puc tenir
Encara que sigui
Només per un instant.
La suavitat de les
Teves carícies.
L’olor de la teva pell.
El so greu i trencat
De la teva veu a cau d’orella.
És tot el que necessit
Per resistir dos-cents anys més.


ME ACARICIAS

Me acaricias y tus dedos
Me hacen estremecer la piel.
Como la amante que espera,
Eternamente,
Pacientmente,
Qué me importan las horas,
Los días, las noches,
Si te puedo tener
Aunque sea
Sólo por un instante.
La suavidad de

Tus caricias.
El olor de tu piel.
El sonido grave y roto
De tu voz susurrando en mi oído.
Es todo lo que necesito
Para resistir doscientos años más.
DESIG

Una cambra a les fosques, el silenci més subtil. Cau la roba poc a poc: ara la brusa, ara els texans, ara una sabata, ara una altra. Moviments lents, suaus, sensuals. Els teus llavis al meu coll, darrera l’orella, molt a prop, sense tocar la meva pell i el teu alè càlid i humit. Lentament, sense mans, em fas estremir: la teva veu trencada per l’emoció xiuxiueja paraules de desig i em recorre tot el cos fins a completar un bell poema, una cançó, d’aquelles que tan sols tu saps escriure.

Un darrera l’altre els mots rellisquen i m’erotitzen com mai. Amb la pell de gallina, esper ansiosa les teves carícies, però sé que aquestes no seran tan suaus i tendres com les primeres. Arribes als meus llavis i em mires als ulls. Cap paraula. Simplement una besada per acabar d’encendre el foc.


DESEO

Una habitación a oscuras, el silencio más sutil. Cae la ropa poco a poco: ahora la blusa, ahora los vaqueros, ahora un zapato, ahora otro. Movimientos lentos, suaves, sensuales. Tus labios en mi cuello, detrás de la oreja, muy cerca, sin tocar mi piel y tu aliento cálido y húmedo. Lentamente, sin  manos, me haces estremecer: tu voz rota por la emoción susurra palabras de deseo y me recorre todo el cuerpo hasta completar un bello poema, una canción, de aquellas que tan solo tú sabes escribir.

Una tras otra las palabras resbalan y me erotizan como nunca. Con la piel de gallina, espero ansiosa tus caricias, pero sé que éstas no serán tan suaves y tiernas como las primeras. Llegas a mis labios me miras a los ojos. Sin palabras. Simplemente un beso para terminar de encender el fuego.