ISABEL MARIA PALOU AMER

sábado, 29 de enero de 2011

DESIG

Una cambra a les fosques, el silenci més subtil. Cau la roba poc a poc: ara la brusa, ara els texans, ara una sabata, ara una altra. Moviments lents, suaus, sensuals. Els teus llavis al meu coll, darrera l’orella, molt a prop, sense tocar la meva pell i el teu alè càlid i humit. Lentament, sense mans, em fas estremir: la teva veu trencada per l’emoció xiuxiueja paraules de desig i em recorre tot el cos fins a completar un bell poema, una cançó, d’aquelles que tan sols tu saps escriure.

Un darrera l’altre els mots rellisquen i m’erotitzen com mai. Amb la pell de gallina, esper ansiosa les teves carícies, però sé que aquestes no seran tan suaus i tendres com les primeres. Arribes als meus llavis i em mires als ulls. Cap paraula. Simplement una besada per acabar d’encendre el foc.


DESEO

Una habitación a oscuras, el silencio más sutil. Cae la ropa poco a poco: ahora la blusa, ahora los vaqueros, ahora un zapato, ahora otro. Movimientos lentos, suaves, sensuales. Tus labios en mi cuello, detrás de la oreja, muy cerca, sin tocar mi piel y tu aliento cálido y húmedo. Lentamente, sin  manos, me haces estremecer: tu voz rota por la emoción susurra palabras de deseo y me recorre todo el cuerpo hasta completar un bello poema, una canción, de aquellas que tan solo tú sabes escribir.

Una tras otra las palabras resbalan y me erotizan como nunca. Con la piel de gallina, espero ansiosa tus caricias, pero sé que éstas no serán tan suaves y tiernas como las primeras. Llegas a mis labios me miras a los ojos. Sin palabras. Simplemente un beso para terminar de encender el fuego.

No hay comentarios:

Publicar un comentario